ELECCIONS ALS EE.UU.

El passat dimarts dia 6 de novembre, va tenir lloc un succés de magnituds, repercussió i difusió mundial, tant per les seves conseqüències a nivell planetari, com pel lloc d’origen del fet: els Estats Units d’Amèrica. Estem parlant, evidentment, de les eleccions presidencials, unes de les més renyides dels últims temps, on la posició de candidat guanyador indiscutible, va quedar vacant durant tot el llarg procés d’elecció, i on el guanyador, no va poder declarar-se com a tal, fins al darrer sospir d’agonia. Els candidats van ser, el fins llavors president des de l’any 2008 Barack Obama, el primer demòcrata desprès de molts anys sota el govern del conservador George Bush fill, i el primer president afroamericà de tots els temps, que s’enfrontava a la reelecció, i el governador republicà de Massachusetts des de 2003 fins l’any 2007, i un dels candidats a la presidència l’any 2008, Mick Romney. En el pla electoral de Romney, constava la baixada dels impostos, tornant així més efectiu a Washington, tot això gràcies a la seva capacitat empresarial, amb la que llençava a nous horitzons grans empreses reconegudes a nivell mundial. També, volia reforçar l’economia del país, reforçar les forces armades a més de les famílies americanes. Per contra Obama, vol prosseguir amb la seva remodelació del sistema sanitari i educatiu, objectius que no va poder explotar al màxim durant la seva primera legislatura, per raons com la crisi financera, o la poca col•laboració per part d’aquells qui amb excessius recursos econòmics, podrien haver convertit aquella gran utopia en una agradable i estranya realitat per a totes aquelles persones incapaces de pagar-se una seguritat social privada. Aquestes passades eleccions, es podrien catalogar amb gran quantitat d’adjectius i demés, però la paraula “rivalitat”, les defineix magistralment. Es van fer una gran sèrie d’estadístiques per a intentar predir, de la forma més exacta possible, el nom del futur president. Per exemple, si més d’un 30% dels immigrants (aquells més afavorits pel govern d’Obama que no pas pel republicà de l’altre candidat), negres, i joves, anessin a votar, la presidència tornaria a les mans de Barack. Per contra, Romney començaria el seu viatge iniciàtic com a president dels Estats Units, enfrontant la seva primera legislatura. Finalment, va ser Barack Obama, qui va alçar-se novament com a president, entonant un emotiu discurs per a tots els seus seguidors a les 2:00 del dia 7 de novembre (a les 8:00 del matí hora espanyola), on remarcava que, independentment de la ètnia, l’origen social, la religió o les tendències sexuals, un ciutadà americà seria sempre americà, i que tot el poble americà en conjunt, sense discriminacions, seria capaç d’enfrontar-se a qualsevol adversitat que se’ls hi pogués presentar en un futur llunyà o immediat, que aquella era la veritable essència d’aquell jove país que tan havia incidit en la història contemporània en tant poc temps, ja fos de forma positiva o negativa. Eloqüents paraules d’un dels pocs presidents d’esquerres que han tingut la increïblement difícil tasca de dirigir els Estats Units, mentre el vent que continua sacsejant el món, presagia grans i importants canvis...